El projecte que a continuació vaig a presentar-vos l’he anomenat “Una cultura tradicional popular”. Aquest consisteix en cinc quadres als quals tractaré el següent tema: la cultura d’una comarca, la Comarca del Comtat. Dins de cultura comprendré diferents aspectes: les tradicions, les costums, les festes, els jocs populars i els productes típics de la zona. En cada quadre representaré un d’aquestos.
Aquest tema te molta importància per a mi, ja que quan estic a València trobe molt a faltar la meua terra i és quan m’adone de les diferències que hi ha en quant a l’estil de vida i a les costums.
L’objectiu d’aquest projecte és mostrar la cultura de la meua zona mitjançant cinc quadres, i transmetre una forma particular de vida, de gent i de valors.
Abans d’introduir-vos al tema, definiré els conceptes de cultura i tradició:
Cultura és tot allò que existeix en el món i que ha segut produït per la ment i la ma humana. És el desenvolupament, intel·lectual o artístic. És la civilització.
Tradició és tot allò que una generació hereta de les anteriors i per estimar-ho valuós arriba a les següents. Valors, costums i formes d’expressió artística característics d’una comunitat.
Com he comentat anteriorment, dins de la cultura de la Comarca del Comtat he comprengut varis subtemes, els quals vaig a nomenar: les festes tradicionals (parlaré de les danses), els jocs populars (em centraré en la pilota valenciana), la gastronomia típica, la cultura de l’oli i finalment els ametlers.
La Comarca del Comtat està situada al sud de la Comunitat Valenciana, al nord de la província d’Alacant i està rodejada de moltes serres. La formen vint i tres pobles.
Una de les festes més tradicionals són les danses. La festa de la dansà es celebrava antigament en temps de la collita del blat. A l’any 1979 comença el seu camí com a Grup el Grup de danses Baladre, el més important i conegut a la Comarca, quan alguns amics es plantegen recuperar les danses, la música i la cultura popular que va restant en l’oblid. Als seus espectacles toquen i ballen rondalles, al so de les dolçaines, tabaletsls i guitarres.
Per poder conèixer el Grup de danses Baladre, he anat a la seua seu i he fet fotografies d’una dansà. També els components del Grup m’han cedit alguna foto per poder utilitzar-la per al projecte. Per a representar les danses, he pintat un senyor i una senyoreta practicant la dansà.
Dins dels jocs populars, el més rellevant és la pilota valenciana. Aquest té diferents modalitats. S’agrupen en Jocs Directes i Jocs Indirectes.
Jocs Directes són aquells en què s’enfronten dos equips que ocupen camps oposats, llançant la pilota els un contra els altres intentant que la falta es produeixca en el camp contrari per obtenir punts.
Jocs Indirectes són aquells en què s’enfronten dos equips que ocupen tots el mateix camp, llancen la pilota contra un element intermig (un mur anomenat frontó) que retorna la pilota per rebot, per tal que la jugue l’equip contrari que l’ha llançada.
Els camps de joc són el Trinquet, la Galotxeta, el Frontó, el Carrer Natural i el Carrer Artificial (aquell que ha segut construït com a conseqüència de les condicions urbanístiques de la vida moderna.
Per a conèixer i entendre aquest joc vaig assistir a dos partits de pilota valenciana i vaig fer fotografies. Per representar aquest joc popular, he pintat la ma d’un jugador al moment en què colpejava la pilota.
La gastronomia típica del Comtat és l’anomenada “de casa llauradora”. A continuació nomenaré els plats més típics de la zona: la borreta (un plat calent d’espinacs, abadejo, creïlles i “ñores”), el blat picat (blat, cigrons, porc i verdures), els embotits, la pericana (pebreres roges seques, abadejo i oli d’oliva) i bajoques farçides (pebreres roges plenes d’arrós amb magre i tomaca).
Per a representar la gastronomia al meu projecte, he pintat unes bajoques farçides.
La cultura de l’oli és molt rellevant a la Comarca, ja que aquesta zona és rica en oliveres i a més són de molt bona qualitat.
Les instal·lacions tradicionals on s’extrau l’oli d’oliva reben el nom d’almàsseres. L’extracció de l’oli es pot fer per dos mètodes: pel de centrifugació o pel de pressió, que és el sistema clàssic. En aquest mètode, la pasta procedent de les olives mòltes es bat i es repartix en cabassos per a sotmetre-la a pressió en premses hidràuliques.
En el procés d’elaboració de l’oli es distingeixes tres fases: la primera és la fase de recepció, netetja i enmagatzenament, la segona la preparació de la pasta, i la tercera i última la d’enmagatzenament i conservació de l’oli.
El meu treball sobre l’oli ha consistit en visitar una almàssera que han exposat com a museu, amb la mola de pedra i tots els instruments que s’utilitzaven antigament per fer l’oli.
Per a representar la cultura de l’oli, he considerat oportú pintar una rameta d’olivera, ja amb olives.
Per últim, parlaré dels ametlers, uns dels arbres que més abunden i més típics de la Comarca del Comtat. He triat aquestos per al meu projecte per ser uns dels més característics de la zona.
L’ametler és un arbre caducifoli. Les flors aparèixen abans que els fulls i són de color blanc rosat. Es recolecta des de Juliol fins a Setembre. D’aquestos arbres s’afirma que són l’anunci del bon temps i el final dels freds hivernals. Té propietats medicinals; les ametles s’utilitzen per a tractar malalties de la pell, per a curar cremades superficials i dermatosi.
Per al meu treball he fet fotografies dels ametlers florits, que són quan més criden l’atenció, per la seua bellesa. Per a representar-los he pintat una rameta d’un ametler florit.
El resultat del projecte consta de cins quadres de 60x60 cm tots, realitzats en tintes planes. Cadascun d’ells representa una costum, una festa, un joc, una tradició de la meua cultura.
